Tag Archives: S.XVI

Històries de la Catalunya rural

Ressenya del documental de TV3 “Literatura personal. Memòries de pagesos. Guió i direcció: Josep Rovira; Realització: Josep M. Martorell; Producció: Jordi Campàs; Documentació: Maribel Serra

El documental “Literatura personal. Memòries de pagesos” emès a TV3 el passat 25 de setembre de l’any 2012, ens presenta els neguits, vivències i consells dels pagesos de la Catalunya Rural del segle XVII, llunyana en el temps però contínua de cara al present. En gairebé cinquanta minuts,  mostren diversos dietaris on els pagesos de l’època recollien, no només afers econòmics, sinó vivències pròpies de les que volien deixar constància.

Un dels fets més important d’aquests documents és la voluntat de llegar que tenen els seus autors. Hi ha un moment, a la Catalunya del S. XVII, on els tradicionals reculls comptables es transformen en alguna cosa més, ja no recolliran únicament transaccions econòmiques. Els dietaris es transformen en diaris personals, on transmeten als hereus inquietuds i consells de la vida diària en un període d’inseguretat i violència.

D’altre banda, cal fer referencia a la continuïtat de la informació, ja que cada dietari esta escrit per més d’una persona. Les petites llibretes, lligades amb cordill, i les propietats, passaven al primogènit (l’hereu) de la família, mentre que els fills menors feien carrera a l’església, l’exèrcit o l’administració. Això explica l’alfabetització de alguns membres de la família i el monopoli administratiu. D’aquesta manera els grans propietaris asseguraven la continuïtat i control del poder en el si de la família.

Centrant-nos en la informació, la importància està en el fet que no és una crònica històrica, com moltes que podem trobar de l’època, sinó que és una font directa de les vides diàries dels habitants, d’una part, de la Catalunya rural.

Mitjançant els textos podem reconstruir, de forma contínua, la història de determinats indrets oblidats per les grans cròniques o considerats d’escassa rellevància. Però és aquí, i no a les grans cròniques, on trobem el testimoni de la vida diària d’una comunitat, sent aquest el vertader valor documental d’aquestes fonts.

Aquest documental, també ens mostra una crisi d’identitat de la població catalana, que és comparable a altres situacions, com l’actual, que s’han viscut en aquest territori. Als segles XVII i XVIII, Catalunya era una zona de frontera inestable, ja que la monarquia hispànica i el regne de França es disputaven el territori. Això feia que els habitants canviessin sovint de bàndol i nacionalitat, creant un conflicte d’identitat i de sentiments en tant que podien establir vincles amb persones de qualsevol bàndol.

Actualment trobem una situació similar, en la que pot haver-hi un conflicte d’identitat entre el nacionalisme català i l’espanyol. Vivim en una situació similar, des del punt de vista que hi ha dos nacionalismes en conflicte per un territori.

En resum, el documental explica el valor històric dels dietaris, així com les preocupacions i inquietuds de la vida quotidiana que en ells s’hi recull. De manera simple se’ns representen fets rellevants per a un pagès del S. XVII, que també ho serien per un d’actual, com les inclemències meteorològiques, les plagues o fins i tot, els animals salvatges que es deixen veure pels poblats.

Per acabar, la realització del documental és l’adequada per a transmetre de forma dinàmica la informació. Alternat narrador i recreació visual amb discurs d’historiadors professionals, aconsegueix capficar-te en els diferents relats d’època i la seva rellevància de manera clara i concisa.

Anuncis

2 comentaris

Filed under Història, Literatura