Tag Archives: 1714

Un passeig pel 1700

Exposició temporal: “El món de 1714”; [(MUHBA) Plaça del Rei, Saló del Tinell]. (Del 20/12/2013 al 28/9/2014) Direcció del projecte: Joan Roca i Albert; Coordinació del projecte: Mònica Blasco; Coordinació de l’exposició: Iris Garcia Urbano; Recerca i documentació: Xavier Cazeneuve

El passat divendres, 28 de Març, vaig assistir a l’exposició “El món de 1714”, actualment al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). L’itinerari, cronològicament estructurat, va des de una perspectiva global del món modern, a una visió dels efectes d’aquest sobre Catalunya (en especial els de la guerra de Successió).

Durant el període inicial de l’edat moderna, al S.XV, trobem els inicis d’un món global que a Europa comença dominat per les potencies ibèriques. Per a la monarquia hispànica, el descobriment d’Amèrica representa una molt bona oportunitat d’aconseguir recursos suficients per unificar els seus dominis europeus, creant un gran imperi; mentre que Portugal aprofitarà l’exploració de la costa africana per crear assentaments, molt importants, per comerciar amb Àsia saltant-se la barrera que suposava l’Imperi Otomà.

Aquests assentaments portuguesos, seran pioners en el comerç d’esclaus i l’explotació de sucre, que més endavant s’incrementarà i es traslladarà a Amèrica. Els Espanyols, trobaran més profit en l’explotació de les mines de plata, explotades amb mà d’obra indígena, que els facilitarà recursos per a la guerra, així com moneda per entrar al comerç amb la gran potencia asiàtica, la Xina.

El panorama asiàtic era ben diferent, en comptes de ser un territori segmentat en estats en lluita per consolidar-se i imposar-se als altres, tres grans imperis ocupaven o influïen a tot el continent: Rússia, l’Imperi Mogol (Índia) i la Xina.

Era aquesta última la que marcava el ritme del comerç internacional, donat que, al seu territori confluïen una gran quantitat de rutes comercials, que intercanviaven plata per manufactures de primera qualitat i especies.

Japó, no obstant, també juga un paper en aquesta “primera globalització”, però la seva participació té un valor més anecdòtic que pràctic. La illa, està governada per una elit de guerrers samurais, que opten per un aïllacionisme extrem; ni tan sols deixen a un estranger trepitjar sòl nipó, així que construeixen una illa artificial per acollir els, selectes, comerciants estrangers.

És en aquest context mundial, que trobem un canvi d’hegemonies a Europa, on Anglaterra i França prendran, progressivament, el relleu de la debilitada monarquia hispànica, que acabarà en una crisi dinàstica a la mort de Carles II. Crisi, que donarà peu a la guerra de Successió Espanyola, el gran conflicte de l’edat moderna.

La guerra (iniciada al 1702) va acabar estancant-se al 1705, quan els aliats varen consolidar-se a Itàlia i els Països Baixos, però anaven retrocedint a la península, on només mantenien Catalunya. Aquesta situació, sumada a l’arribada dels “Tories” (partidaris de pactar la pau) al parlament britànic i el fet que l’arxiduc Carles (pretendent Àustria) marxes de Barcelona per a ser coronat emperador va decantar la guerra, a la península, en favor dels Borbons. Al 1714 va caure Barcelona, que sense tropes aliades no va poder resistir.

Finalment, s’explica la repercussió d’aquest conflicte i la repressió que van patir els vençuts a Catalunya. Mentre tant, a nivell internacional es negociava la pau d’Utrecht, on els fonaments del estats moderns (establerts a Westfàlia) van consolidar-se.

L’exposició, de manera breu, ordenada i correcte resumeix tots aquests esdeveniments, acompanyats de fonts documentals de diferents tipus: pictòriques, escrites o audiovisuals. Personalment, trobo que és una bona manera de difondre la historia i, en aquest cas, commemorar el tricentenari d’uns esdeveniments que afecten directament a l’actual cultura catalana.

Anuncis

1 comentari

Filed under Història, Museus