Category Archives: Museus

Un passeig pel 1700

Exposició temporal: “El món de 1714”; [(MUHBA) Plaça del Rei, Saló del Tinell]. (Del 20/12/2013 al 28/9/2014) Direcció del projecte: Joan Roca i Albert; Coordinació del projecte: Mònica Blasco; Coordinació de l’exposició: Iris Garcia Urbano; Recerca i documentació: Xavier Cazeneuve

El passat divendres, 28 de Març, vaig assistir a l’exposició “El món de 1714”, actualment al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). L’itinerari, cronològicament estructurat, va des de una perspectiva global del món modern, a una visió dels efectes d’aquest sobre Catalunya (en especial els de la guerra de Successió).

Durant el període inicial de l’edat moderna, al S.XV, trobem els inicis d’un món global que a Europa comença dominat per les potencies ibèriques. Per a la monarquia hispànica, el descobriment d’Amèrica representa una molt bona oportunitat d’aconseguir recursos suficients per unificar els seus dominis europeus, creant un gran imperi; mentre que Portugal aprofitarà l’exploració de la costa africana per crear assentaments, molt importants, per comerciar amb Àsia saltant-se la barrera que suposava l’Imperi Otomà.

Aquests assentaments portuguesos, seran pioners en el comerç d’esclaus i l’explotació de sucre, que més endavant s’incrementarà i es traslladarà a Amèrica. Els Espanyols, trobaran més profit en l’explotació de les mines de plata, explotades amb mà d’obra indígena, que els facilitarà recursos per a la guerra, així com moneda per entrar al comerç amb la gran potencia asiàtica, la Xina.

El panorama asiàtic era ben diferent, en comptes de ser un territori segmentat en estats en lluita per consolidar-se i imposar-se als altres, tres grans imperis ocupaven o influïen a tot el continent: Rússia, l’Imperi Mogol (Índia) i la Xina.

Era aquesta última la que marcava el ritme del comerç internacional, donat que, al seu territori confluïen una gran quantitat de rutes comercials, que intercanviaven plata per manufactures de primera qualitat i especies.

Japó, no obstant, també juga un paper en aquesta “primera globalització”, però la seva participació té un valor més anecdòtic que pràctic. La illa, està governada per una elit de guerrers samurais, que opten per un aïllacionisme extrem; ni tan sols deixen a un estranger trepitjar sòl nipó, així que construeixen una illa artificial per acollir els, selectes, comerciants estrangers.

És en aquest context mundial, que trobem un canvi d’hegemonies a Europa, on Anglaterra i França prendran, progressivament, el relleu de la debilitada monarquia hispànica, que acabarà en una crisi dinàstica a la mort de Carles II. Crisi, que donarà peu a la guerra de Successió Espanyola, el gran conflicte de l’edat moderna.

La guerra (iniciada al 1702) va acabar estancant-se al 1705, quan els aliats varen consolidar-se a Itàlia i els Països Baixos, però anaven retrocedint a la península, on només mantenien Catalunya. Aquesta situació, sumada a l’arribada dels “Tories” (partidaris de pactar la pau) al parlament britànic i el fet que l’arxiduc Carles (pretendent Àustria) marxes de Barcelona per a ser coronat emperador va decantar la guerra, a la península, en favor dels Borbons. Al 1714 va caure Barcelona, que sense tropes aliades no va poder resistir.

Finalment, s’explica la repercussió d’aquest conflicte i la repressió que van patir els vençuts a Catalunya. Mentre tant, a nivell internacional es negociava la pau d’Utrecht, on els fonaments del estats moderns (establerts a Westfàlia) van consolidar-se.

L’exposició, de manera breu, ordenada i correcte resumeix tots aquests esdeveniments, acompanyats de fonts documentals de diferents tipus: pictòriques, escrites o audiovisuals. Personalment, trobo que és una bona manera de difondre la historia i, en aquest cas, commemorar el tricentenari d’uns esdeveniments que afecten directament a l’actual cultura catalana.

Anuncis

1 comentari

Filed under Història, Museus

Una espurna de l’antiga ciutat

Temple d'August BCNEl temple d’August situat al centre del Fòrum de Barcino, actual Barcelona, va ser un edifici dedicat al culte imperial. Un temple, en acord amb la política d’homogeneïtzar l’imperi, per tal de donar un referent comú a tots els territoris lligats sota el domini de Roma, però deslligats culturalment entre si.

Tot i que esta documentat ja des de el S.XIV, no és fins al S. XVII que comencen a fer-se estudis i hipòtesis més properes a la realitat sobre el seu origen. Tot això queda recollit als panells informatius de la petita cel·la, que tanca i protegeix les actuals restes. El petit post informatiu, recull la breu història de la troballa, així com l’origen, romà, de l’estructura i la reconstrucció sobre paper de com devia ser en el seu moment de màxim esplendor.

A l’actualitat, les tres columnes que es conserven del temple estan catalogades de BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) i a càrrec del Centre Excursionista de Catalunya, que cuida la seva ubicació situada a la seva seu de Barcelona.

El jaciment, tot i ser petit esta molt ben pensat per les restes que conté. Els panells informatius són també prou complerts, en referencia a l’obra que exhibeixen, però trobo a faltar alguna informació addicional. Una explicació, més extensa, del que en aquells moments devia ser, el conjunt, de Barcino. Tret d’aquest detall, fàcil de polir, no trobo cap altre inconvenient. És un jaciment ben conservat i adaptat a l’entorn actual.

Només queda remarcar, la llàstima de no conservar la resta del monument, que allà rere la catedral, a un petit pati interior, encabides entre modernes construccions i sobre un reconstruït pòdium, s’alcen encara, imponents, les columnes romanes que un dia honraren al diví August.

Deixa un comentari

Filed under Arqueologia, Història, Museus

El museu de Mataró

El museu de història de Mataró està situat a darrera l’ajuntament, dins d’un antic edifici renaixentista del 1565 anomenat Can Serra. Aquest conserva la façana original, de la que destaquen les finestres típiques de l’estil. L’estructura va convertir-se en museu l’any 1894, impulsat pel col·lectiu “Associació Artístic Arqueològica Mataronesa”. Més endavant, a l’any 1942, l’ajuntament va fer-se càrrec d’edifici i museu, donant lloc a les primeres reformes  que ens consten. Finalment, l’edifici contigu va ser comprat i incorporat internament, de manera que és respecta la façana original, completant així l’expansió del museu.

A banda d’aquesta seu principal, formen part del museu; el clos arqueològic Torre Llauder i l’edifici Ca l’Arenes. Al primer recinte, trobem la descoberta d’una antiga vil·la romana, mentre que el segon és la seu dedicada en especial a l’art mataroní. Però tornem a la seu central, la qual vaig visitar el passat 29 de novembre, distribuïda en tres pisos.

A la planta baixa, trobem una de les parts més destacades del museu, dedicada a una col·lecció de gravats de Goya. A més trobem una porta que comunica amb la sala d’exposicions temporals (situada a l’edifici contigu). El primer pis, en canvi, esta dedicat a la prehistòria ibèrica, amb restes arqueològiques de l’antiga Ilduro, a la falda del turo de Burriach. Pel que fa al segon pis, salta en el temps fins a la ciutat romana, Iluro. On a més de restes de tota la ciutat, trobem tots els materials extrets de Torre Llauder, exposats, per motius de conservació, a Can Serra i no el seu lloc d’origen. Finalment, el darrer pis, queda dedicat a tot un seguit d’èpoques, des de la medieval fins a la industrial. Hi trobem de representacions de la, famosa, coca de Mataró a telers industrials de l’auge tèxtil a la ciutat.

En conclusió, un reco que recull la llarga història de la capital del Maresme de manera breu i en un petit espai. Molt útil, però, per a documentar-se ràpidament i amb exactitud dels fets ocorreguts al llarg de la història, de la comarca en general i, de Mataró en particular. Un bon recull de dades que, en la seva majoria, han estat recol·lectades per voluntariat autòcton, són les que formen aquest, petit i, agraït, museu.

5 comentaris

Filed under Arqueologia, Museus