Category Archives: Literatura

Històries de la Catalunya rural

Ressenya del documental de TV3 “Literatura personal. Memòries de pagesos. Guió i direcció: Josep Rovira; Realització: Josep M. Martorell; Producció: Jordi Campàs; Documentació: Maribel Serra

El documental “Literatura personal. Memòries de pagesos” emès a TV3 el passat 25 de setembre de l’any 2012, ens presenta els neguits, vivències i consells dels pagesos de la Catalunya Rural del segle XVII, llunyana en el temps però contínua de cara al present. En gairebé cinquanta minuts,  mostren diversos dietaris on els pagesos de l’època recollien, no només afers econòmics, sinó vivències pròpies de les que volien deixar constància.

Un dels fets més important d’aquests documents és la voluntat de llegar que tenen els seus autors. Hi ha un moment, a la Catalunya del S. XVII, on els tradicionals reculls comptables es transformen en alguna cosa més, ja no recolliran únicament transaccions econòmiques. Els dietaris es transformen en diaris personals, on transmeten als hereus inquietuds i consells de la vida diària en un període d’inseguretat i violència.

D’altre banda, cal fer referencia a la continuïtat de la informació, ja que cada dietari esta escrit per més d’una persona. Les petites llibretes, lligades amb cordill, i les propietats, passaven al primogènit (l’hereu) de la família, mentre que els fills menors feien carrera a l’església, l’exèrcit o l’administració. Això explica l’alfabetització de alguns membres de la família i el monopoli administratiu. D’aquesta manera els grans propietaris asseguraven la continuïtat i control del poder en el si de la família.

Centrant-nos en la informació, la importància està en el fet que no és una crònica històrica, com moltes que podem trobar de l’època, sinó que és una font directa de les vides diàries dels habitants, d’una part, de la Catalunya rural.

Mitjançant els textos podem reconstruir, de forma contínua, la història de determinats indrets oblidats per les grans cròniques o considerats d’escassa rellevància. Però és aquí, i no a les grans cròniques, on trobem el testimoni de la vida diària d’una comunitat, sent aquest el vertader valor documental d’aquestes fonts.

Aquest documental, també ens mostra una crisi d’identitat de la població catalana, que és comparable a altres situacions, com l’actual, que s’han viscut en aquest territori. Als segles XVII i XVIII, Catalunya era una zona de frontera inestable, ja que la monarquia hispànica i el regne de França es disputaven el territori. Això feia que els habitants canviessin sovint de bàndol i nacionalitat, creant un conflicte d’identitat i de sentiments en tant que podien establir vincles amb persones de qualsevol bàndol.

Actualment trobem una situació similar, en la que pot haver-hi un conflicte d’identitat entre el nacionalisme català i l’espanyol. Vivim en una situació similar, des del punt de vista que hi ha dos nacionalismes en conflicte per un territori.

En resum, el documental explica el valor històric dels dietaris, així com les preocupacions i inquietuds de la vida quotidiana que en ells s’hi recull. De manera simple se’ns representen fets rellevants per a un pagès del S. XVII, que també ho serien per un d’actual, com les inclemències meteorològiques, les plagues o fins i tot, els animals salvatges que es deixen veure pels poblats.

Per acabar, la realització del documental és l’adequada per a transmetre de forma dinàmica la informació. Alternat narrador i recreació visual amb discurs d’historiadors professionals, aconsegueix capficar-te en els diferents relats d’època i la seva rellevància de manera clara i concisa.

Anuncis

2 comentaris

Filed under Història, Literatura

Ressenya sobre la lectura de “A L’ATAC”

Borja Antela-Bernárdez i Jordi Vidal (eds.), A L’ATAC Grans batalles de la història antiga d’Europa i el Pròxim Orient, La Magrana RBA, Libros S.A., 2012 (Barcelona) – ISBN: 978-84-8264-535-3

Aquest volum, original en català, és el primer en aquesta llengua que tracta el món de la guerra a l’antiguitat. El llibre es composa d’un petit pròleg escrit pels editors, seguit de una sèrie de dotze capítols estructurats de la mateixa forma (introducció al conflicte, context i presentació de les fonts, estructura militar dels bàndols, desenvolupament dels fets, conseqüències i bibliografia) i una breu biografia dels autors.

L’obre és un recull de treballs de diferents autors, sense cap connexió aparent, entre uns i altres, a excepció que tots són episodis bèl·lics ordenants cronològicament. Així, trobem que el primer capítol (pp. 13-36; F. Masó) succeeix al voltant del 1200 aC, mentre que el transcurs de l’últim (pp. 267-286; J. Cortadella) és a l’any 378 dC.  Dintre d’aquesta organització, cada autor aprofundeix més en el seu relat, sense trepitjar el dels altres, salvant tres relats: (pp. 125-150; J. O. Guzmán), (pp. 151-168; I. A. Morales), (pp. 169-186; T. Ñ. del Hoyo) que és contextualitzen  dins o molt propers a les guerres púniques.

Convé recalcar que el llibre no segueix una narració constant o igual, no només pel fet de ser diferents treballs, sinó perquè cada autor no escriu igual, tot i que mantenen el mateix esquema que la resta. A cada capítol o treball trobem el toc personal de cada redactor. Uns desenvolupen els fets de forma més literària que d’altres, que prefereixen fer un recull de dades més acadèmic i formal. De qualsevol de les dues maneres, s’ha aconseguit una obra de divulgació ben documentada i amena pel lector interessat, que no tindrà cap dificultat en seguir les diferents lectures.

Amb tot plegat, el lector trobarà una font documental complerta en referència a la violència del període antic, d’Europa i el Pròxim Orient, amb una metodologia crítica i de comparació. L’obra es mostra crítica amb les fonts primàries, resultants del bàndol vencedor d’un conflicte, tot comparant aquestes amb la resta de dades i estudis possibles. Per exemple, podem veure la gran quantitat de fonts i dades comparades a les bibliografies de un capítol a l’atzar com (pp. 239-240; O. O. Vila).

Pel que fa a l’objectiu de l’obra, constitueix una difusió de la memòria bèl·lica del període antic i mostra la gran influència que aquests fets, a vagades poc tractats acadèmicament, tenen sobre el transcórrer del món. Sorprèn no trobar antecedents d’aquests tipus d’història a Catalunya, ja que els fets narrats aquí contribueixen en gran mesura, un rere l’altre, a fer d’occident el que és avui dia. Són aquestes les raons de necessitar aquest llibre, amb el valor afegit de ser l’únic, de moment, en tractar aquesta vesant de la història en la nostre llengua.

Resumint, aquesta és una obra històrica de difusió. Amb relats més acadèmics i d’altres no tant. En concret, podem destacar un com de més enrevessat, és el que tracta de la batalla de Magnèsia (pp. 169-186; T. Ñ. del Hoyo), on confesso, he arribat a perdre el fil en algun moment. D’altra banda, destaco, per la seva claredat, el capítol (pp. 73-96; D. G. Castro)  sobre la batalla de Leuctres.

Per concloure, el llibre és una bona síntesi de contexts, fets i conseqüències sorgits dels passatges més violents de l’antiguitat. Recomanat per a lectors molt interessats en la matèria, ja que té un gran nombre de dades que poden dificultar la lectura.

Carlos García Cádiz

Deixa un comentari

Filed under Història, Literatura