Monthly Archives: Desembre 2013

El fútbol també té història

“No diria que vaig ser el millor entrenador. Però era dins el Top 1.” (Brian Clough)

Europa no sempre a pres els colors del grans equips, o del que avui dia entenem per “grans equips”. Hem de recordar que hi ha altres equips amagats a la història del futbol que van marcar una època, equips com el Nottingham Forest.

Nottingham campió d'Europa

El Forest, va ser el primer club Anglès a proclamar-se, dos cops consecutius, campió d’Europa i, tot això, quan era més complicat que ara classificar-se,  ja que només tenien plaça els campions de cada lliga i el defensor del títol…

L’equip entrenat per Brian Clough comptava per aquella època amb jugadors com: Peter Shilton, Viv Anderson, Frank Gray, Larry Lloyd, Kenny Burns, Martin O’Neill, John McGovern, Ian Bowyer, Gary Mills, John Robertson i Garry Birtles entre d’altres. Uns homes que van entrar a la memòria per la porta gran, al proclamar-se campions de lliga, dos cops campions d’Europa i un darrer cop guanyadors de la supercopa d’Europa, per això no hi ha dubte que els seguidors que van viure l’època dorada o altrament coneguda com l’època Clough no la oblidaran mai.

Aquest equip, local al City Ground, milita actualment a la segona divisió d’Anglaterra, on ocupa una posició modesta a mitja taula. Tot i haver estat a la promoció d’ascens fa dos estius. Però encara així compta amb una fidel graderia que omplen l’estadi amb l’esperança que, algun dia, tornin les nits europees al vell City Ground, escenari on els somnis un cop van fer-se realitat.

Palmarès època Clougth:

Lliga Anglesa (1) 1977-78

Copa de la lliga (4) 1978, 1979, 1989, 1990

Community Shield (1) 1978

Full members cup (2) 1989 i 1992

Copa d’Europa (2) 1979 i 1980

Supercopa d’Europa (1) 1979

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Esport, Història

El museu de Mataró

El museu de història de Mataró està situat a darrera l’ajuntament, dins d’un antic edifici renaixentista del 1565 anomenat Can Serra. Aquest conserva la façana original, de la que destaquen les finestres típiques de l’estil. L’estructura va convertir-se en museu l’any 1894, impulsat pel col·lectiu “Associació Artístic Arqueològica Mataronesa”. Més endavant, a l’any 1942, l’ajuntament va fer-se càrrec d’edifici i museu, donant lloc a les primeres reformes  que ens consten. Finalment, l’edifici contigu va ser comprat i incorporat internament, de manera que és respecta la façana original, completant així l’expansió del museu.

A banda d’aquesta seu principal, formen part del museu; el clos arqueològic Torre Llauder i l’edifici Ca l’Arenes. Al primer recinte, trobem la descoberta d’una antiga vil·la romana, mentre que el segon és la seu dedicada en especial a l’art mataroní. Però tornem a la seu central, la qual vaig visitar el passat 29 de novembre, distribuïda en tres pisos.

A la planta baixa, trobem una de les parts més destacades del museu, dedicada a una col·lecció de gravats de Goya. A més trobem una porta que comunica amb la sala d’exposicions temporals (situada a l’edifici contigu). El primer pis, en canvi, esta dedicat a la prehistòria ibèrica, amb restes arqueològiques de l’antiga Ilduro, a la falda del turo de Burriach. Pel que fa al segon pis, salta en el temps fins a la ciutat romana, Iluro. On a més de restes de tota la ciutat, trobem tots els materials extrets de Torre Llauder, exposats, per motius de conservació, a Can Serra i no el seu lloc d’origen. Finalment, el darrer pis, queda dedicat a tot un seguit d’èpoques, des de la medieval fins a la industrial. Hi trobem de representacions de la, famosa, coca de Mataró a telers industrials de l’auge tèxtil a la ciutat.

En conclusió, un reco que recull la llarga història de la capital del Maresme de manera breu i en un petit espai. Molt útil, però, per a documentar-se ràpidament i amb exactitud dels fets ocorreguts al llarg de la història, de la comarca en general i, de Mataró en particular. Un bon recull de dades que, en la seva majoria, han estat recol·lectades per voluntariat autòcton, són les que formen aquest, petit i, agraït, museu.

5 comentaris

Filed under Arqueologia, Museus